La celebracio del Corpus Christi, en Ontinyent, és tot i que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Enguny sonara d'una manera especial degut a les reformes que estan efectuanse al campanr de la Vila:
Tres avisos, realitzats cada cinc minuts 16’50, 16’55 i 17’00 en Corpus, donen inici al repic. Mentre repica Combregats es volteja Sants de la Pedra, és tracta d’un volteig i repic simultani totalment concordat, discontinu i en ordre creixent. Cada toc finalitza de forma pausada després d’un ritme prou accelerat. Al tercer avís s'empina el Santíssim de forma solemne, per fer, a continuació, el sonar d’un difícil, creixent i discontinu repic de Drangs amb totes les campanes voltejadores excepte, es clar, el Santíssim Una vegada finalitzat el pas anterior, la Micaleta comença a repicar a ritme lent 1/1 mentre el Santíssim volteja. El repic serà més llarg que el vol i no finalitzarà fins la següent seqüència (12 voltes aprox. de vol del Santíssim.). A continuació, és fan tres Drangs molt lents amb totes les campanes per donar pas al repic estricte.El solemníssim repic i “solo” de la campana de foc (1563), donarà l’ordre d’inici de la part central del repic, el diàleg estricte entre campanes, amb un meravellós compàs creixent i decreixent. Quant es canta la Gloria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades i que engunay no seran realitzades per la Petra, al no estra en estos moments al campanar. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i un altra campana que sustituix a la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls processionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi, la processó cívica d'Ontinyent està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Gegants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta, el Ball dels Cavallets i finalment el Ball de la Moma recuperat en l'any 2009. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu processional marcara l'inici de la processó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes que han combregat per primera volta enguanys en les quatre parròquies Ontinyentines i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat davall pali daurat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim. En Ontinyent són molts els balls processionals i les figures alegòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personages i danses que també formarien part de la provessó de la Puríssima (Patrona Canònica de la Ciutat d'Ontinyent) a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per varis motius, anaren perguen-se, aixina, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guardà memòria dels Jagants i dels Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són sis els balls que participen: els Cabets, els gegants, els Arquets, els Cavallets, el de la Moma i la Veta. Atres danses tradicionals d'Ontinyent en recuperació son danses tan antigues com ara la de l'Àliga de Sant Joan, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personages com els 4 Evangelistes, les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la "Degollà" (l'Entrada del Rei Redoles), Adam i Eva...
