A Ontinyent són molts els balls processionals i les figures al.legòriques i representatives que, abans, participaven en la solemne processó del Corpus Christi; personatges i danses que també formarien part de la processó de la Puríssima a partir de la Guerra del Francés. Poc a poc, i per diverses circumstàncies, anaren desapareixent, fins que, a partir dels anys 30 del segle XX, només es guardà memòria dels Gegants i dels Cabets. Després d’un seguit d’aparicions i de reaparicions, reconstruccions i recuperacions, hui són cinc els balls que participen: els Cabets, els Gegants, els Arquets, els Cavallets i la Veta.
Esperem que, algun dia, puguen tornar a recórrer els carrers d’Ontinyent danses tan antigues com ara la de l’Àliga de Sant Joan, els Momos, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors... i també personatges com els Quatre Evangelistes (heu sentit parlar de l’Àngel Bovo?), les Reines, i els protagonistes dels antics misteris teatrals de la “Degollà” (que ací anomenàvem l’Entrada del Rei Herodes), Adam i Eva...
El Ball dels Cabets
L’antiga dansa de Nans fou exportada del Corpus de València, però Ontinyent fou un dels primers pobles en variar el sistema de representació de les diverses races humanes que adoraven, fóra cert o no, el Cos de Crist. Així, el 1830, ja tenim documentada la figura del Cap de Dansa com a Rei dels Cabets, un personatge molt estimat actualment, que du una corona-tabal burleta i, en la mà, la característica porra. Encara queden restes d’aquella antiga representació racial (l’Home de les Dues Cares), però la major part dels Cabets representen herois cinematogràfics del primer cinema americà, coses que s’estil·laven en els anys 40. La dansa, amb una melodia que retrobem en balls valencians d’Espies, de Mahomes i en el famós Ball de Torrent, és ballada pels membres de l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent, i és interpretada en dolçaina i tabal pels músics d’El Regall.
El Ball dels Gegants
Ara mateix, els grandiosos, i tant respectats Gegants d’Ontinyent, símbol de la Ciutat allà on acodeixen, representen tres parelles de la cultura existent dintre del fet històric: els moros, cristians i jueus. En el seu origen també explicaven les races que adoraven Jesucrist al temps barroc. A Ontinyent tenim documentades i existents tres parelles de Gegants: els Europeus, els Africans (Musulmans) i els Asiàtics (Jueus), els quals, fins la Guerra Civil, eren coneguts com els Reis, els Auelos i els Criats. (tots tres representan tres segments d'edat: Aixina els crsitians resprenstarien a la societat d'edat mitjana mentres el moros, farien de al tercera edat i els jueus, son els joves, per cert este ultim que fara la seua primera proceso de Corpus te un semblant prou paregut al campio de automobilisme Fernando Alonso, en un clar guiny a l'ocorregut en els cineastes americans i els nostres cabets) La dansa, interpretada magistralment pels membres de l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent, és acompanyada per les tarotes, sac de gemecs i percussió variada del grup de música antiga Menestrils. La partitura de la dansa, original de Francesc Tortosa i Llin, s’acompanya d’un passacarrers propi i diverses melodies antigues.
El Ball dels Arquets
Esta dansa és potser la més fidel a les robes i les melodies de l’Ontinyent de principis del segle XX. Es tracta d’un ball “d’holandeses”. En l’època barroca, aquest tipus de dansa volia representar a gents d’altres territoris europeus amenaçats per l’avenç del protestantisme i que, teòricament, volien conservar la creença catòlica. Així, s’educava en la fe contrareformista a uns veïns habitualment analfabets. Hom ha considerat que les formes actuals d’esta dansa provenen d’una reforma feta en els anys 20 del segle passat, i que la música va ser retocada pel mestre Rafael Martínez Valls.
El Ball dels Cavallets
L’últim dels balls reincorporats, de moment, a la processó, representava antigament la lluita entre el bé i el mal a través de la rememoració: d’uns fets històrics: el record de les antigues “milícies effectives”, l’exèrcit de la belicosa Vila Reial d’Ontinyent que, en la seua senyera de guerra al davant, no dubtava en defendre els Alforins dels atacs de la Villena castellana, ni en protegir la costa valenciana dels atacs dels pirates Barbarescos (Dragut, Barba-roja i tota la colla). La música, original de Saül Gómez Soler, és sonada pels dolçainers i tabaleters de “La Colla”, els quals interpreten també el “Passacarrers dels Cavallets d’Ontinyent” i altres peces dansades com “el Rossinyol”, “La Guerra” de Mateu Fletxa el Vell, i “Serra de Mariola”. És l’única dansa gremial del nostre Corpus, ja que és preparada i mantesa per la Colla de Campaners d’Ontinyent.
El Ball de la Veta
El pal al voltant del qual van trenant les seues coloristes vetes de seda, representa l’arbre-maig, l’arbre de la fecunditat. A la major part de la comunitat, este ball representa la “teòrica” adoració dels Jueus a l’Eucaristia, i a dalt del pal hi ha una magrana que sol obrir-se per deixar veure Custòdia. A Ontinyent la significació és diferent: el que corona l’arbre fecund, que fruita pel temps del Corpus, és la bandera de la nostra Vila Reial feta pom de flors. La melodia és una variació del ball de les vetes de Sueca, i és interpretat, com el ball dels Arquets, pels dolçainers d’El Regall.
