Fr. Benjamín Agulló: “No crec que l’Església accepte el missal catalanisat que vol fer la AVL” segons indica en una entrevista publicada ahir dumenge en Valencia Hui, tot i queno es considera massa autoritat per opinar, segons creu l'esglesia es mante al marge del conflicte llingúistic, hanguet sector que es decanten per el Castella al setr vAlencia bilinguae, pero altres com el sector "Amunt el cor" en gent com Alcover, Alminyana, Edo... que han fet la lliutrugia tota en llengua Valenciana Autoctona. Agulló és un home de fe cap a Deu i de fe cap al poble valencià. El seu treball com biògraf entre altres del filòlec i germa de Fe (tots dos perteneixen a l'orde del flares menors franciscans OFM) Lluís Fullana i la seua notable llavor en el camp de l’archivística li han valgut per a que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana haja posat els seus ulls en ell. Creu que la força del poble acabarà triumfant sobre el catalanisme institucional.
¿Qué significà per a vosté que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana l’haja triat acadèmic de número electe?
És un gran honor que una institució tan important, antiga i eficient haja pensat en la meua persona. És per a mi una gran satisfacció.
¿Qué pensa vosté que poden haver valorat en la seua persona i trayectòria per a haver-lo triat acadèmic de número electe?
És difícil de contestar perque són els demés els que m’han valorat a mi, i és complicat que yo em valore a mi mateix. Yo pense que és perque soc el biògraf de Lluís Fullana i Mira, que és l’iniciador de la renaixença de la llengua valenciana, i fon l’únic catedràtic de llengua valenciana en Valéncia i l’únic representant del valencià en la Real Acadèmia Espanyola (RAE). A banda, també soc archiver de diverses matèries. Potser això haja segut lo que hagen valorat.
¿Cóm era Fullana com a persona?
Era un flare franciscà, i com a tal, bona persona. Tenia una gran afició a les llengües: llatí, grec, hebreu, francés... Quan era estudiant s’amagava llibres de francés baix del llit per a que els superiors no li marmolaren ya que no volien que el francés li distraguera del seus estudis de teologia. En quant a la llengua valenciana, deprengué de forma autodidacta.
¿Fins a on arriba l’influència de Fullana en el món del valencianisme?
Sanchis Guarner el definí com el millor gramàtic de l’història. La seua aportació fon extraordinària. Tant és aixina que a començaments del segle XX, juntament en mossén Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra, comencen a treballar en la renaixença de les llengües. Fullana comença a estudiar el valencià, fa una ortografia valenciana, una gramàtica valenciana, un vocabulari...
